Cosmologia mitològica dels pobles bantú de l'Àfrica

"La mitologia bantú s'expressa amb bastanta ambigüitat quan es refereixen al seu Déu Superior. Consideren que la divinitat habita per damunt del cel, i consideren el cel com un sostre sòlid, que toca a terra, en aquell punt on ningú hi pot arribar. Asseguren que hi ha gent que ha pogut arribar a aquest regne celestial, ja sia pujant-hi a través d'alts arbres o, de manera misteriosa, mitjançant una corda que s'eleva i després baixa, tal i com ho fa la mongetera màgica del conte d'en Jack, per acabar trobant-se allà dalt amb un país similar al d'abaix.

En aquest sentit, un conte yao explica el cas d'una pobre dona a la qual havien enganyat per a que ofegués al seu nadó i que va pujar, per un arbre, al país del cel, on va demanar a Mulungu que li tornés el seu fill. I la petició li fou concedida.

Aquest terme Mulungu, que en alguns idiomes vol dir "cel", és també la paraula per a designar a "Déu" que empren els yaos, els anyanja, els swahili (que l'anomenen Muungu), els giryama i alguns altres. També se l'anomena Chiuta, Leza, Kalunga (a Angola), Nzambe (al Congo), Katonda (a Uganda) i Unkulunkulu (entre els zulús). Aquesta darrera denominació , de vegades refereix al déu superior i, de vegades, al primer avantpassat de la tribu, que vivia fa tant temps que ningú pot remuntar-se al seu origen.

El déu superior no està sempre relacionat amb la creació. Normalment es dona per feta l'existència de la terra i es creu que sempre ha existit. De vegades es diu que els éssers humans i els animals han estat creats pel déu superior, però en altres llocs pensen que s'han originat de manera independent. 

Diuen els yaos: Al principi l'home no existia, solament hi havia Mulungu i les bèsties. Però tampoc diuen que Déu va crear les bèsties, malgrat que es refereixin a elles com la seva gent. Curiosament, pensen que Mulungu vivia a la terra, al principi, però que després va pujar al cel perquè els homes havien començat a fer foc a les muntanyes i a matar a la seva gent.

Trobem idees iguals o similars en altres comunitats bantú, entre els ashanti, a l'Àfrica de l'oest, o entre els Masai de l'Àfrica de l'est, com per exemple que Déu va deixar de viure a la terra per causa de la mala conducta dels humans. Podria ser que tot plegat relacioni amb la creença més antiga i rudimentària sobre la unió original del cel i la terra, que van produir totes les coses vives entre ells dos, per acabar separant-se més tard.

Fos com fos, les oracions i els sacrificis anaven dirigits amb més freqüència als esperits dels avantpassats que no pas a Mulungu o Leza. Habitualment, no creuen que el Déu superior interfereixi directament en el curs del món, tot i que C. W. Hobley, entre els akamba, i el sacerdot D. R. Mackenzie, entre els Niassa del Nord, han trobat exemples d'oracions directes al Déu superior en temps de consternació o dificultats."

Font: Fragment del llibre Àfrica, de l'escriptora i folklorista Alice Werner.

[Imatge superior: Escultura del poble Holo (Kwango, República Democràtica del Congo) que representa a Nzambi, el Déu suprem, el qual sembla presentar influències de la figura de Jesucrist i del cristianisme, portades pels portuguesos.]

"La majoria dels noms de Déu inclouen la partícula ng o nk de les llengües bantús, que es relaciona amb el cel; alguns exemples són Mulungu (al poble Wa yao i d'altres), Mungu (al poble suahili), Unkulunkulu (al poble zulú), Ruhanga (al poble nyoro i d'altres), o Ngai (en alguns altres grups).

En moltes tradicions, se suposa que Déu viu al cel, igual que en les mitologies i religions occidentals. També hi ha altres tradicions que situen el Déu suprem en alguna muntanya alta, com succeïa en la mitologia grega); per exemple, per al poble kikuyu Déu resideix a la muntanya Kirinyaga.

Hi ha diversos mites bantus que estan destinats a explicar la distància existent entre Déu i els homes, és a dir, el cel i la terra, i que en fan tota una reelaboració. En molts d'aquests mites sobre la Creació, el cel i la terra estaven a prop l'un de l'altre, però Déu els va separar a causa de diversos conflictes amb els homes. 

Per exemple, hi ha un mite bantu segons el qual a Déu el destorbaven les mans de morter que feien anar les dones, ja que cada cop que les aixecaven per picar el morter li donaven cops al ventre; en un altre mite, Déu s'ofèn pel fum de les fogueres que encenen els homes. També hi ha mites sobre homes que tracten d'assolir el lloc de Déu, per exemple, enfilant-se dalt d'un arbre o d'una corda."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_bantu