Passa al contingut principal

Cosmologia mitològica dels pobles bantú de l'Àfrica


"La mitologia bantú s'expressa amb bastanta ambigüitat quan es refereixen al seu Déu Superior. Consideren que la divinitat habita per damunt del cel, i consideren el cel com un sostre sòlid, que toca a terra, en aquell punt on ningú hi pot arribar. Asseguren que hi ha gent que ha pogut arribar a aquest regne celestial, ja sia pujant-hi a través d'alts arbres o, de manera misteriosa, mitjançant una corda que s'eleva i després baixa, tal i com ho fa la mongetera màgica del conte d'en Jack, per acabar trobant-se allà dalt amb un país similar al d'abaix.

En aquest sentit, un conte yao explica el cas d'una pobre dona a la qual havien enganyat per a que ofegués al seu nadó i que va pujar, per un arbre, al país del cel, on va demanar a Mulungu que li tornés el seu fill. I la petició li fou concedida.

Aquest terme Mulungu, que en alguns idiomes vol dir "cel", és també la paraula per a designar a "Déu" que empren els yaos, els anyanja, els swahili (que l'anomenen Muungu), els giryama i alguns altres. També se l'anomena Chiuta, Leza, Kalunga (a Angola), Nzambe (al Congo), Katonda (a Uganda) i Unkulunkulu (entre els zulús). Aquesta darrera denominació , de vegades refereix al déu superior i, de vegades, al primer avantpassat de la tribu, que vivia fa tant temps que ningú pot remuntar-se al seu origen.

El déu superior no està sempre relacionat amb la creació. Normalment es dona per feta l'existència de la terra i es creu que sempre ha existit. De vegades es diu que els éssers humans i els animals han estat creats pel déu superior, però en altres llocs pensen que s'han originat de manera independent. 

Diuen els yaos: Al principi l'home no existia, solament hi havia Mulungu i les bèsties. Però tampoc diuen que Déu va crear les bèsties, malgrat que es refereixin a elles com la seva gent. Curiosament, pensen que Mulungu vivia a la terra, al principi, però que després va pujar al cel perquè els homes havien començat a fer foc a les muntanyes i a matar a la seva gent.

Trobem idees iguals o similars en altres comunitats bantú, entre els ashanti, a l'Àfrica de l'oest, o entre els Masai de l'Àfrica de l'est, com per exemple que Déu va deixar de viure a la terra per causa de la mala conducta dels humans. Podria ser que tot plegat relacioni amb la creença més antiga i rudimentària sobre la unió original del cel i la terra, que van produir totes les coses vives entre ells dos, per acabar separant-se més tard.

Fos com fos, les oracions i els sacrificis anaven dirigits amb més freqüència als esperits dels avantpassats que no pas a Mulungu o Leza. Habitualment, no creuen que el Déu superior interfereixi directament en el curs del món, tot i que C. W. Hobley, entre els akamba, i el sacerdot D. R. Mackenzie, entre els Niassa del Nord, han trobat exemples d'oracions directes al Déu superior en temps de consternació o dificultats."

Font: Fragment del llibre Àfrica, de l'escriptora i folklorista Alice Werner.

[Imatge superior: Escultura del poble Holo (Kwango, República Democràtica del Congo) que representa a Nzambi, el Déu suprem, el qual sembla presentar influències de la figura de Jesucrist i del cristianisme, portades pels portuguesos.]


"La majoria dels noms de Déu inclouen la partícula ng o nk de les llengües bantús, que es relaciona amb el cel; alguns exemples són Mulungu (al poble Wa yao i d'altres), Mungu (al poble suahili), Unkulunkulu (al poble zulú), Ruhanga (al poble nyoro i d'altres), o Ngai (en alguns altres grups).

En moltes tradicions, se suposa que Déu viu al cel, igual que en les mitologies i religions occidentals. També hi ha altres tradicions que situen el Déu suprem en alguna muntanya alta, com succeïa en la mitologia grega); per exemple, per al poble kikuyu Déu resideix a la muntanya Kirinyaga.

Hi ha diversos mites bantus que estan destinats a explicar la distància existent entre Déu i els homes, és a dir, el cel i la terra, i que en fan tota una reelaboració. En molts d'aquests mites sobre la Creació, el cel i la terra estaven a prop l'un de l'altre, però Déu els va separar a causa de diversos conflictes amb els homes. 

Per exemple, hi ha un mite bantu segons el qual a Déu el destorbaven les mans de morter que feien anar les dones, ja que cada cop que les aixecaven per picar el morter li donaven cops al ventre; en un altre mite, Déu s'ofèn pel fum de les fogueres que encenen els homes. També hi ha mites sobre homes que tracten d'assolir el lloc de Déu, per exemple, enfilant-se dalt d'un arbre o d'una corda."

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_bantu


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cosmologia dels hebreus

Al llibre "La historia de la biblia", de Karen Amstrong, l'experta opina que el text del Gènesi no pretenia ser una narración literal i históricament exacta de la creació. Al primer capítol del Gènesi, Déu descriu a Elohim creant el cel i la terra en sis dies. Els editors deuteromistes del text sagrat van aplegar !a historia de l'autor P amb la narració de la creació de l'autor J, que és prou diferente. Segons Amstrong, a món antic, la cosmogonia tenia una funció terapéutica. El poble recitaba els mites de la creació al llit dels malalts, a l'inici d'un nou projecte o al principi de l'any nou; és a dir, cada vegada que calia una infusión de la potencia divina creadora de tot allò existent. La història de l'autor bíblic P, per tant, hauria consolat als exiliats hebreus durant el seu captiveri, quan sentien que Yahvé havia estat vençut de manera ignominiosa pel déu Marduk, protector de Babilonia. Tanmateix, a aquesta divinitat li calia renovar la cre...

Estructura del cosmos segons la mitologia finesa

Els antics finesos consideraven que el cosmos havia estat format a partir de l'explosió d'un ou (ou còsmic) provinent d'una au aquàtica, anomenada "aythya" (au còsmica). Aquesta "aythya" és el que a Catalunya coneixem com ànec bussejador o morell i relaciona amb la mare oca lunar de l'ancestral mitologia catalano-occitana.  [Imatge: Representació del cosmos segons l'ancestral mitologia finesa.] Pel que fa al cel, pensaven que era la coberta superior de l'ou. Fet que fa pensar que nosaltres vivim dintre de l'ou. Tanmateix, alternativament, el cel també era vist com una cúpula sustentada per una columna situada al Pol Nord, per sota de l'estrella polar. Es aquesta una estructura pròpia d'una concepció terraplanista. El moviment dels estels, en conseqüència, era causat per la rotació de la volta celestial sobre si mateixa, que gira tenint com a eix la columna polar i l'estel del nord. Segons aquesta concepció finesa, el moviment...