Cosmologia dels hebreus

Al llibre "La historia de la biblia", de Karen Amstrong, l'experta opina que el text del Gènesi no pretenia ser una narración literal i históricament exacta de la creació. Al primer capítol del Gènesi, Déu descriu a Elohim creant el cel i la terra en sis dies.

Els editors deuteromistes del text sagrat van aplegar !a historia de l'autor P amb la narració de la creació de l'autor J, que és prou diferente. Segons Amstrong, a món antic, la cosmogonia tenia una funció terapéutica. El poble recitaba els mites de la creació al llit dels malalts, a l'inici d'un nou projecte o al principi de l'any nou; és a dir, cada vegada que calia una infusión de la potencia divina creadora de tot allò existent.

La història de l'autor bíblic P, per tant, hauria consolat als exiliats hebreus durant el seu captiveri, quan sentien que Yahvé havia estat vençut de manera ignominiosa pel déu Marduk, protector de Babilonia. Tanmateix, a aquesta divinitat li calia renovar la creació del món de manera recurrent el día d'Any Nou, amb rituals espectaculars del seu poble i dels seus sacerdots al zigurat d'Esàgila, que reproduien la batalla mitològica astral de la seva cosmogonia.

El Yahvé d'Israel, en canvi, no estava obligat a lluitar contra altres deus cada any per tornar a crear un cosmos ordenat. Pels hebreus, l'oceà no era una deessa aterradora com Tiamat, que va lluitar contra el déu Marduk fins derramar la darrera gota de la seva sang, sino que, simplemente, era un element primari més de l'univers. El sol, la lluna i les estrelles no eran divinitats, sino astres que cumplíen un funció. La victoria de Yahvé no calia renovarla. El déu dels hebreus va acabar la seva feina en sis dies i al seté va descansar.