Estructura del cosmos segons la mitologia finesa

Els antics finesos consideraven que el cosmos havia estat format a partir de l'explosió d'un ou (ou còsmic) provinent d'una au aquàtica, anomenada "aythya" (au còsmica). Aquesta "aythya" és el que a Catalunya coneixem com ànec bussejador o morell i relaciona amb la mare oca lunar de l'ancestral mitologia catalano-occitana. 

[Imatge: Representació del cosmos segons l'ancestral mitologia finesa.]

Pel que fa al cel, pensaven que era la coberta superior de l'ou. Fet que fa pensar que nosaltres vivim dintre de l'ou. Tanmateix, alternativament, el cel també era vist com una cúpula sustentada per una columna situada al Pol Nord, per sota de l'estrella polar. Es aquesta una estructura pròpia d'una concepció terraplanista.

El moviment dels estels, en conseqüència, era causat per la rotació de la volta celestial sobre si mateixa, que gira tenint com a eix la columna polar i l'estel del nord. Segons aquesta concepció finesa, el moviment de la cúpula celest i, sobretot, el gir de la immensa columna polar, produeixen un gran remolí de vent a la zona del Pol Nord. I és mitjançant aquest remolí o tornado, que anomenen "kinahmi", que les ànimes podien anar a la part exterior del món, situat sota terra (inframón) on ells consideraven que es troba el món dels morts, que anomenaven "tuonela".

Aquesta "tuonela" era la terra dels morts, una llar o món subterrani. Era un lloc fosc i sense vida on ningú hi pot dormir. Només un xaman valent pot viatjar a "tuonela", en estat de tràngol, per consultar "la guia dels avantpassats". Per arribar a "tuonela", l'ànima ha de creuar un riu fosc i, si te una raó vàlida, aleshores una embarcació ve de seguida a recollir-la. 

Moltes vegades l'ànima del xaman ha de convèncer els guàrdies de "tuonela" d'haver mort realment. Es aquesta embarcació, i el seu conductor en altres mitologies, un exemple de psicopomp mitològic que també trobem en la figura del barquer Caront, de la mitologia dels grecs, o d'en Pere Boter, a la mitologia dels catalans i occitans. Es la figura que dels conductor de les ànimes que té la capacitat de portar-les i retornar-les del món dels morts. Una figuració de la barca solar o una humanització del sol que es pon i baixa a l'inframón, per tornar al dia següent amb l'albada.

Com hem dit, els antics finesos, com tantes altres cultures, creien que la terra era plana i així ho expressaven a la seva mitologia. A la vora d'aquesta zona polar, asseguraven que hi ha una regió anomenada "lintukoto" (que vol dir "la llar dels ocells", en finès). Es aquesta una àrea càlida on vivien els ocells durant l'hivern.

 

Ànec bussejador o morell, au sagrada i còsmica pels antics finesos.  

La Via Làctia també formava part de la mitologia cosmològica dels finesos i era anomenada "linnunrata" (que en finés vol dir "la ruta dels ocells"), perquè es creia que els ocells viatjaven per ella cap a "lintutoko", la seva llar al sud, i a la primavera tornaven cap a la regió nord, a "Pohiola".

Els ocells tenien un significat especial pels finesos, que ens recorda el que tenien també en altres mitologies, com ara l'egípcia (on s'anomena Ka) la cristiana (o trobem el colom o la coloma, en les figures de l'Esperit Sant i de Santa Coloma). En aquest sentit, també a la mitologia catalana trobem la figura de la cigonya que porta els nounats de les terres del nord, complint amb la mateixa finalitat. Per tant, com veiem, els ocells portaven l'ànima als humans just en el moment de néixer i se l'enduien al moment de la seva mort. 

En algunes regions es creia, a més, que calia tenir una figura d'ocell tallada en fusta per prevenir que l'ànima s'escapés durant la nit mentre somiem. Cal protegir-la de perdre's en els camins onírics. Aquestes figuretes reben el nom de "sielulintut" (que vol dir "ocells de l'ànima").

Les aus aquàtiques, a més, són molt comunes en els contes finesos, així com també són presents a les pintures que hi ha als monuments megalítics i dibuixades a l'interior de les cavernes del país, fet que demostra l'important significat espiritual i cosmològic que aquests animals tenien pels antics finesos i a les antigues mitologies cosmològiques en general.

Representació del cosmos i la terra plana segons la mitologia finesa i els seus diversos elements.

A- Volta celest.
B- Estrella Polar.
C- Columna polar.

D- "Kinahmi" o el vent en remolí o tornado polar.
E- Regió del Nort o "Pohjola".
F- Regions habitables pels humans. 

G- "Lintukoto" o la llar hivernal dels ocells.
H- El món dels morts o Tuonela, posiblement situat sota terra.

Pel que fa als elements atmosfèrics i climàtics, a part del tornado polar o kinahmi, els finesos atribuien el fenómen dels raigs i dels trons de les tempestes al déu Ukko (que vol dir "ancià" en finès). Era el déu del cel diürn, el déu del temps i del clima, a més de la divinitat dels conreus. En definitiva, un déu solar, com el Ra egipci, el Tor dels germans i dels escandinaus, també déu del tro, el Júpiter romà, déu dels llamps i dels trons, o el mateix pare celestial Yahve dels hebreus. I com a pare celestial, era el més important del panteó. 

De la paraula fineses "ukkonen" ("ukko" significa "tro", en finès) se'n deriva "ukonilma" (el clima). Al Kalevala, el llibre mitològic i sagrat dels antics finesos, aquesta divinitat és anomenada també "Ylijumala" (que vol dir "Déu superior"), perquè era el déu del cel. En els mites, només intervè damunt dels elements naturals quan és invocat.

Fonts:

· Viquipèdia: Mitologia finesa, Tuonela, Louhi