Al llibre "La historia de la biblia", de Karen Amstrong, l'experta opina que el text del Gènesi no pretenia ser una narración literal i históricament exacta de la creació. Al primer capítol del Gènesi, Déu descriu a Elohim creant el cel i la terra en sis dies. Els editors deuteromistes del text sagrat van aplegar !a historia de l'autor P amb la narració de la creació de l'autor J, que és prou diferente. Segons Amstrong, a món antic, la cosmogonia tenia una funció terapéutica. El poble recitaba els mites de la creació al llit dels malalts, a l'inici d'un nou projecte o al principi de l'any nou; és a dir, cada vegada que calia una infusión de la potencia divina creadora de tot allò existent. La història de l'autor bíblic P, per tant, hauria consolat als exiliats hebreus durant el seu captiveri, quan sentien que Yahvé havia estat vençut de manera ignominiosa pel déu Marduk, protector de Babilonia. Tanmateix, a aquesta divinitat li calia renovar la cre
"La mitologia bantú s'expressa amb bastanta ambigüitat quan es refereixen al seu Déu Superior. Consideren que la divinitat habita per damunt del cel, i consideren el cel com un sostre sòlid, que toca a terra, en aquell punt on ningú hi pot arribar. Asseguren que hi ha gent que ha pogut arribar a aquest regne celestial, ja sia pujant-hi a través d'alts arbres o, de manera misteriosa, mitjançant una corda que s'eleva i després baixa, tal i com ho fa la mongetera màgica del conte d'en Jack, per acabar trobant-se allà dalt amb un país similar al d'abaix. En aquest sentit, un conte yao explica el cas d'una pobre dona a la qual havien enganyat per a que ofegués al seu nadó i que va pujar, per un arbre, al país del cel, on va demanar a Mulungu que li tornés el seu fill. I la petició li fou concedida. Aquest terme Mulungu, que en alguns idiomes vol dir "cel", és també la paraula per a designar a "Déu" que empren els yaos, els anyanja, els swahil